Muntanya Verda – Un altre romàntic

El bloc TurMundial era a una altra ciutat romàntica de Muntanya Verda, fa uns anys, com podeu veure per les nostres cares a les fotos, aiiii com passa el temps jeje.

Monte Verde és un municipi de Camanducaia, és a la Serra da Mantiqueira, extrem sud de Minas Gerais, però està molt més a prop de la capital de São Paulo (164 km) que Belo Horizonte (484 km). El clima allà a l’hivern és molt fred, però està molt bé, així que quan vam optar per anar-hi era hivern.

Ens allotgem en una fonda súper deliciosa, que té diverses boniques cases rurals anomenades Balcó dels Turons (sempre que fem aquests viatges romàntics als albergs, preferim els xalets, creiem que té un millor sabor), la nostra casa era molt bonica, amb llar de foc, Televisió, assecador, taula de cafè, hamaca al balcó amb una bonica vista del bosc atlàntic, té un bon esmorzar que se serveix a la seu de la fonda, té 2 una piscina exterior i una altra coberta, però quan hi vam anar feia tant de fred que ni tan sols ens vam emocionar, fins i tot amb el Sol que va fer.

Aquesta fonda són uns quants 10 km del centre comercial, super tranquil per arribar, traient aquest arbre al mig de la carretera, literalment al mig!! Com és que la gent????????

Hi ha alguns senders amb diferents nivells de dificultat per fer 2, de fet, vam intentar arribar al final d'un que vam renunciar i vam anar a un altre.

Comptaré bé, quando fomos para as senders de Pedra Redonda i Pedra Partida (que ni tan sols sabia que era un rastre, Chris em va enganyar jeje, perquè li encanten aquestes coses) e eu achei que fosse linha reta, tranquil·la, gairebé sense arbust, Vaig anar al moneder i als texans, perquè vegis com estic acostumat a ser ecoturista, però descompte el fet que no sé on em posava a lol.

Al començament del sender, hi ha una bifurcació per triar entre Pedra Redonda o Pedra Partida, com no sabíem, vaig dir: Ah!! Anem a la pedra trencada, quina trista elecció meva, que no estic acostumat als senders, Gairebé vaig morir del cor, era gairebé 1 hora caminant, dins la mata, però tanta mata i de sobte era tan empinada que hauríem de pujar jeje, Ni tan sols necessito dir que ens vam girar i vam tornar, una mica desanimat, perquè fins i tot després de tants esforços no podem veure la vista, però vam començar a veure molta gent que deia que Pedra Redonda era just al costat i que era molt fàcil, Gairebé tenia por de ser robat, però Chris em va convèncer i vam anar a Pedra Redonda, realmente foi tranquilo e conseguimos ver a vista linda, sembla una pintura, Val la pena. Veure les fotos.

El centre de la ciutat és molt saborós, amb diversos bars i restaurants deliciosos, vam continuar 2 bars i 2 restaurants i ens encanten a tots, però no recordem els noms, però la majoria són bonics, té rotació de fondue (carn, av, senglar, Sí, vaig dir senglar, lol, però està bé, formatge i xocolata hummm delit) i no són cars.